Quan es posi a la CD aquest text s´ha de posar tb la direcció d´e-mail: info-barcelona(arroba)indymedia.org
Amb la finalitat de millorar la la columna dreta -Newswire-, l'eina de comunicació horitzontal, l'assemblea d'Indymedia Barcelona ha consensuat implementar una altra visualització -moderada- d'aquesta columna, quedant així dues visualitzacions diferents de la columna dreta (una filtrada anomenada "Publicació Moderada" i l'altra sense filtrar anomenada "Publicació Oberta").
A partir d´ara la visualització que apareixerà per defecte quan et connectis a la pàgina serà la de "Publicació Moderada", mantinguda per l´equip editorial tenint com a referència els principis de la política editorial de Indymedia Global.
En ambdues columnes s´ocultarà el que ha estat ocultant-se fins ara: Spam, duplicats i les dades personals (aquestes seran borrades de la base de dades) que s'han publicat sense consentiment dels interessats/des i que representen una notícia "Diana".
A la "Publicació Oberta", les notícies/comentaris ocultades es veuran de color gris per mostrar quins articles s´han amagat.
Tots els "articles ocults" estan disponibles en aquest link: "Articles amagats", per tant NO es borren.
D'altra banda, si et registres com a usuari/a (opcional) pots fer que la visualització predeterminada de la columna dreta sigui la que tu vulguis. Expliquem a continuació com fer-ho:
Finalment, volem destacar que:
Amb aquesta nova implementació pensem que tothom pot sentir-se representat/da -la gent que vol moderació i la que no- a Indymedia Barcelona.
La xarxa IMC (Independent Media Center) va sorgir en 1999 a partir de la iniciativa de diversos col·lectius i individus amb el propòsit de fer un relat diferent de les protestes viscudes en la cimera de l'Organització Mundial del Comerç celebrada aquell any en la ciutat de Seattle.
La filosofia de la xarxa IMC es basa a anul·lar la diferència entre emissor i receptor d'una notícia. En una primera etapa, que ja podríem qualificar de "clàssica", els mitjans de contrainformació reproduïen l'esquema emissor-receptor, i posaven l'èmfasi en l´aclariment d'una realitat ocultada pels mitjans d'informació estatals i/o comercials. La contrainformació tenia l'objectiu de treure a la llum aquelles realitats ocultades pels mitjans de masses, ocultació que de vegades prenia la forma de censura explícita i que avui es produeix més aviat per deixar aquestes realitats difuminades en un fluix cada vegada major d'informació. En aquest model de contrainformación existeix un col·lectiu ben definit que pren al seu càrrec la gestió del mitjà d´informació i que li imprimeix determinada línia editorial.
En el funcionament d´indymedia s'anul·la la separació entre un col·lectiu gestor del mitjà, dedicat a difondre notícies, i el "públic" o els receptors de les notícies. Es pretén que tot el món sigui alhora emissor i receptor de notícies, opinions, comentaris...
I és que ja no es tracta tant d´aclarir una realitat ocultada pels mitjans de masses com de construir unes noves realitats al mateix temps que es narren els seus processos constitutius. Els mitjans de masses enganyen i manipulen a qui està disposat a ser enganyat i manipulat, a qui difícilment voldrà veure altra realitat. Que els mitjans de masses siguin el referent per a considerar que alguna cosa és de domini públic i que està en el centre del debat és una cosa que se sustenta sobre el pur res. No es tracta de denunciar que els mitjans de masses censuren, sinó de fugir d'aquests mitjans, d'embarcar-se en un èxode cap a altres formes de comunicació i construcció de nous referents públics i nous llocs comunals.
La censura no passa avui dia per l´ocultamient exprés d'un fet, sinó per la seva immersió en un oceà vastíssim de fluixos de nformació. No se censura gens. Tots sabem que hi ha guerres i fams, que hi ha precarietat i mort laboral, que hi ha especulació, que els immigrants moren ofegats en les pasteres, que el règim de partits és un carnaval, que els governs menteixen descaradament... Els mitjans oficials no oculten aquests fets, ens els conten cada dia, no necessiten censurar-los perquè... no passa res. El desvergonyiment i cinisme d'aquest règim, i la impotència de les multituds, ha arribat a l'extrem que no és necessari ocultar la podridura del sistema.
En aquest escenari sorgeix la xarxa Indymedia. Com un lloc on fer una narració diferent dels fets, narració que va paral·lela a la realització mateixa d'aquests fets. Realitats que no són contades per periodistes ni per un col·lectiu especialitzat, sinó pels seus mateixos protagonistes. El newswire d´indymedia (la columna dreta), és el lloc on, sense cap tipus de filtre ni de moderació, apareixen reflectits els projectes, les lluites, les noves realitats socials, les visions crítiques, notícies, comentaris, opinions, imatges, des del punt de vista dels seus propis faedor. En aquest sentit, no es busca l´aclariment d'alguna cosa amagada, ni la determinació d'una veritat objectiva, sinó l'expressió de noves subjectivitats.
Les teories són molt boniques, però la realitat pot ser molt tossuda i obstinar-se a anar en diferent direcció. La columna dreta d´indymedia deuria ser un lloc de trobada on construir moltes realitats, però tots ens vam queixar sovint que no és com ens agradaria que fora. Hi ha èpoques que la columna dreta queda més o menys inundada d´spam o soroll. I cadascun té el seu propi concepte del soroll. Però a molta gent li cansa aquests eterns "debats" entre independentistes i anarquistes, les notícies (o provocacions) filofeixistes seguides d'un sens fi de comentaris i, en general, les discussions que acaben renunciant als arguments per a caure en els insults més puerils i buits de contingut. ¿Ens podem queixar? ¿La columna dreta reflecteix realment la realitat dels moviments socials i polítics que usen indymedia? ¿El nostre nivell d'intel·ligència col·lectiva és el que sembla suggerir el publicat allí? ¿O succeeix, en canvi, que la virtut de la columna dreta (la no filtració) es torna en la seva contra i cau víctima de tot tipus de trolls? La resposta, com sempre, serà una combinació de tot això i de més coses.
Què fer?
Hi ha partidaris de mantenir la columna dreta sense cap tipus de filtre i sense esborrar absolutament gens del que es publica, adduint que és la millor manera de reflectir la llibertat i la diversitat. Els detractors d'aquesta postura mantenen, per la seva banda, que així la columna dreta cau fàcilment víctima de tot tipus de sabotejador*s. Tots recordem èpoques que certs feixistes ens "agraciaven" amb les seves molt usades consignes i rancis insults, arribant alguns d'ells, en el paroxisme, a semblar caricatures que difícilment podien prendre's de debò. O alguns dies que la columna dreta rebia la "aportació" de fotos pornogràfices a dojo, o notícies que no deien absolutament res coherent, i que en comptes de provocar semblaven voler inutilitzar l'eina. Hi ha gent partidària que simplement es filtri el publicat en vistes a augmentar la seva qualitat eliminant el soroll, però els criteris per a fer això serien impossibles de consensuar i deixaria en mans del col·lectiu editorial unes decisions molt discutibles. Hi ha qui proposa que sigui la pròpia comunitat d'usuari*s d´indymedia la que filtri els continguts mitjançant un sistema de puntuacions, donant així visibilitat preferent a certs continguts i relegant a l'última fila la morralla; a més el sistema de puntuacions faria que la decisió fos col·lectiva i reflectís en certa manera uns criteris consensuats per la pràctica sense necessitat de ser explicitats.
El sistema seguit fins ara per indymedia barcelona és el de no filtrar de cap manera la columna dreta i ocultar o de vegades eliminar a posteriori determinats continguts en casos excepcionals. Aquests casos són els de notícies duplicades, la publicitat comercial i les dades personals. Les dades personals (veure nota abaix) mereixen una especial reflexió. Es tracta del que podríem denominar "notícies diana", és a dir, publicacions fetes amb ànim d'intimidar a determinada persona mitjançant el recurs de publicar les seves dades personals, nom, adreça, etc, i algun comentari amenaçador. Fins ara s'ha optat per esborrar sempre les dades personals, però es planteja si no convindria tallar en sec i quan la "notícia" consisteixi bàsicament en una "diana" eliminar-la per complet per raons evidents. A part dels arguments ètics i legals, hi ha una discussió de fons sobre quin és la naturalesa i funció d´indymedia. Si indymedia és l'eina d'una comunitat d'usuaris, els continguts publicats deurien regir-se pel criteri bàsic del seu interès col·lectiu. Una notícia sobre, per exemple, una vaga, té un evident interès col·lectiu, però un encreuament d'insults entre persones d´ideologies diferents sense aportar cap tipus d'argumentació és un espectacle digne d'un reality show de la televisió, no d´indymedia.
Nota: Ocultació de dades personals
L'assemblea de manteniment d´indymedia barcelona ha decidit ocultar tots les dades de persones que sense aprovació de la persones afectades apareguin en les notícies car no té sentit entrar en una dinàmica d'agressions i amenaces personals. Quan apareguin aquestes notícies, es substituiran les dades (telèfons, domicilis, etc) amb xxxx. No obstant, les informacions i dades personals que per pròpia voluntat s'especifiquen, ja sigui en el formulari de publicació o ja sigui en la notícia en si no seran amagats perquè s´entén que ha estat una decisió voluntària de la persona afectada. En el cas que es vulgui rectificar i es desitgi que aquestes dades siguin ocultades es deurà escriure a la llista de correu d´indymedia barcelona i demanar-ho facilitant proves que realment qui escriu va facilitar les seves pròpies dades. Recordeu que dades com nº tel, adreça, e-mail (verificat), nom (real) són opcionals, i així es recorda en el formulari de publicació. Tots les dades, notícies, ... que s'escriguin en el formulari seran de domini Públic.
************************************
La red IMC (Independent Media Center) surgió en 1999 a partir de la iniciativa de diversos colectivos e individuos con el propósito de hacer un relato diferente de las protestas vividas en la cumbre de la Organización Mundial del Comercio celebrada aquel año en la ciudad de Seattle.
La filosofía de la red IMC se basa en anular la diferencia entre emisor y receptor de una noticia. En una primera etapa, que ya podríamos calificar de "clásica", los medios de contrainformación reproducían el esquema emisor-receptor, y ponían el énfasis en el desvelamiento de una realidad ocultada por los medios de información estatales y/o comerciales. La contrainformación tenía el objetivo de sacar a la luz aquellas realidades ocultadas por los medios de masas, ocultación que a veces tomaba la forma de censura explícita y que hoy se produce más bien por quedar estas realidades difuminadas en un flujo cada vez mayor de información. En este modelo de contrainformación existe un colectivo bien definido que toma a su cargo la gestión del medio de información y que le imprime determinada línea editorial.
En el funcionamiento de Indymedia se anula la separación entre un colectivo gestor del medio, dedicado a difundir noticias, y el "público" o los receptores de las noticias. Se pretende que todo el mundo sea a la vez emisor y receptor de noticias, opiniones, comentarios...Y es que ya no se trata tanto de desvelar una realidad ocultada por los medios de masas como de construir unas nuevas realidades al mismo tiempo que se narran sus procesos constitutivos. Los medios de masas engañan y manipulan a quien está dispuesto a ser engañado y manipulado, a quien difícilmente querrá ver otra realidad. Que los medios de masas sean el referente para considerar que algo es de dominio público y que está en el centro del debate es algo que se sustenta sobre la pura nada. No se trata de denunciar que los medios de masas censuran, sino de huir de esos medios, de embarcarse en un éxodo hacia otras formas de comunicación y construcción de nuevos referentes públicos y nuevos lugares comunales.
La censura no pasa hoy día por el ocultamiento expreso de un hecho, sino por su inmersión en un océano vastísimo de flujos de información. No se censura nada. Todos sabemos que hay guerras y hambres, que hay precariedad y muerte laboral, que hay especulación, que los inmigrantes mueren ahogados en las pateras, que el régimen de partidos es un carnaval, que los gobiernos mienten descaradamente... Los medios oficiales no ocultan estos hechos, nos los cuentan cada día, no necesitan censurarlos porque... no pasa nada. El descaro y cinismo de este régimen, y la impotencia de las multitudes, ha llegado al extremo de que no es necesario ocultar la podredumbre del sistema.
En este escenario surge la red Indymedia. Como un lugar donde hacer una narración diferente de los hechos, narración que va paralela a la realización misma de esos hechos. Realidades que no son contadas por periodistas ni por un colectivo especializado, sino por sus mismos protagonistas. El newswire de Indymedia (la columna derecha), es el lugar donde, sin ningún tipo de filtro ni de moderación, aparecen reflejados los proyectos, las luchas, las nuevas realidades sociales, las visiones críticas, noticias, comentarios, opiniones, imágenes, desde el punto de vista de sus propios hacedores. En este sentido, no se busca el desvelamiento de algo oculto, ni la determinación de una verdad objetiva, sino la expresión de nuevas subjetividades.
Las teorías son muy bonitas, pero la realidad puede ser muy tozuda y empeñarse en ir en otra dirección. La columna derecha de Indymedia debería ser un lugar de encuentro donde construir muchas realidades, pero todos nos quejamos a menudo de que no es como nos gustaría que fuera. Hay épocas en que la columna derecha queda más o menos inundada de spam o ruido. Y cada uno tiene su propio concepto del ruido. Pero a mucha gente le cansa esos eternos "debates" entre independentistas y anarquistas, las noticias (o provocaciones) filo-fascistas seguidas de un sinfín de comentarios y, en general, las discusiones que terminan renunciando a los argumentos para caer en los insultos más pueriles y vacíos de contenido. ¿Nos podemos quejar? ¿La columna derecha refleja realmente la realidad de los movimientos sociales y políticos que usan indymedia? ¿Nuestro nivel de inteligencia colectiva es el que parece sugerir lo publicado allí? ¿O sucede, en cambio, que la virtud de la columna derecha (la no filtración) se vuelve en su contra y cae víctima de todo tipo de trolls? La respuesta, como siempre, será una combinación de todo esto y de más cosas.
¿Qué hacer?
Hay partidarios de mantener la columna derecha sin ningún tipo de filtro y sin borrar absolutamente nada de lo que se publica, aduciendo que es la mejor manera de reflejar la libertad y la diversidad. Los detractores de esta postura mantienen, por su parte, que así la columna derecha cae fácilmente víctima de todo tipo de saboteadores. Todos recordamos épocas en que ciertos fascistas nos "agraciaban" con sus manidas consignas y rancios insultos, llegando algunos de ellos, en el paroxismo, a parecer caricaturas que difícilmente podían tomarse en serio. O algunos días en que la columna derecha recibía la "aportación" de fotos pornográficas en cascada, o noticias que no decían absolutamente nada coherente, y que en vez de provocar parecían querer inutilizar la herramienta. Hay gente partidaria de que simplemente se filtre lo publicado en vistas a aumentar su calidad eliminando el ruido, pero los criterios para hacer esto serían imposibles de consensuar y dejaría en manos del colectivo editorial unas decisiones muy discutibles. Hay quien propone que sea la propia comunidad de usuarios de indymedia la que filtre los contenidos mediante un sistema de puntuaciones, dando así visibilidad preferente a ciertos contenidos y relegando a la última fila la morralla; además el sistema de puntuaciones haría que la decisión fuese colectiva y reflejara en cierta manera unos criterios consensuados por la práctica sin necesidad de ser explicitados.
El sistema seguido hasta ahora por indymedia barcelona es el de no filtrar de ninguna manera la columna derecha y ocultar o a veces eliminar a posteriori determinados contenidos en casos excepcionales. Estos casos son los de noticias duplicadas, la publicidad comercial y los datos personales. Los datos personales merecen una especial reflexión. Se trata de lo que podríamos denominar "noticias diana", es decir, publicaciones hechas con ánimo de intimidar a determinada persona mediante el recurso de publicar sus datos personales, nombre, dirección, etc, y algún comentario amenazante. Hasta ahora se ha optado por borrar siempre los datos personales, pero se plantea si no convendría cortar por lo sano y cuando la "noticia" consista básicamente en una "diana" eliminarla por completo por razones evidentes. Aparte de los argumentos éticos y legales, hay una discusión de fondo sobre cuál es la naturaleza y función de indymedia. Si indymedia es la herramienta de una comunidad de usuarios, los contenidos publicados deberían regirse por el criterio básico de su interés colectivo. Una noticia sobre, por ejemplo, una huelga, tiene un evidente interés colectivo, pero un cruce de insultos entre personas de ideologías diferentes sin aportar ningún tipo de argumentación es un espectáculo digno de un reality show de la televisión, no de indymedia.
Nota: Ocultación de datos personales
La asamblea de mantenimiento de indymedia barcelona ha decidido ocultar todos los datos de personas que sin aprovación de la persona/s afectada/s aparezcan en las noticias ya que no tienen sentido entrar en una dinámica de agresiones y amenazas personales. cuando aparezcan estas noticias, se sustituiran los datos (telefonos, domicilios, etc) con xxxx. No obstante, las informaciones y datos personales que por propia voluntad se especifican, ya sea en el formulario de publicación o ya sea en la noticia en sí no seran ocultados porque entendemos que ha sido una decisión voluntaria de la persona afectada. En el caso que se quiera rectificar y se desee que estos datos sean ocultados se deberá escribir a la lista de correo de indymedia barcelona y perdirlo facilitando pruebas de que realmente quien escribe facilitó sus propios datos. Recordad que datos como nº tel, dirección, e-mail (verificado), nombre (real) son opcionales, y así se recuerda en el formulario de publicación. Todos los datos, noticias que se escriban en el formulario seran Públicos.
************************************